Parlar d’inicis, quan sempre som al mig del camí, resulta complicat. Cada dia hi ha algun nou start, i sí, faig ús de l’anglicisme deliberadament. La llengua és dinàmica, muscular, flexible: des de xiular a xerrar, fins a entendre’ns. Comprèn tot el grapat de fets, pensaments, sensacions i sentiments que suposa comunicar. D’alguna manera sempre vivim menjant amb la boca oberta.
La boca és la porta d’entrada i sortida al diàleg, però a voltes també ho són les mans. Sense la força de cultivar el contingut, tot mot seria buit. Hechos son amores, y no buenas razones, que diuen. Dit i fet. L’amor, cantava algú, es treballa com la terra. Tot el que podreu trobar aquí, serà amor per la physis, des del camí del segle XXI estant i des de diferents prismes.
La paraula es mou a través de la contemplació, la ciència a través de l’observació. Les dues cares de la moneda, d’un gruix estretament fi. Una membrana permeable, que deixa passar qualsevol fluid i ona.
El que trobem pel camí i el que ens permet fer-lo.
Entrades recents
Viure
Tres lents per veure i viure
Ciència
orblau 