Tu tan optimista, i jo tan pessimista

Pas de fauna

Ajuda’m a creuar el carrer. Una simple demanda, una demanda que cau al fons de l’abisme amb què havia sortit de casa. De braços encara en tinc, així que en puc deixar un per acompanyar el pas de fauna que creua l’asfalt del poble-ciutat on he crescut. Escolto i somric. Somric amb la musculatura de la cara, que encara tinc. Jo no puc somriure més enllà d’aquest gest físic, però potser puc contagiar-lo, penso. Som animals mimètics.

Un pas de fauna que es converteix en tres. Una conversa amb una dona que em sembla pràcticament més jove que jo. Ella, diu, fins als setanta tot bé. Ara, tots els mals. Jo li dic, sense abandonar el somriure, que totes les edats tenen lo suyo. Ella insisteix, que no que no, que fins als setanta res. No ho sap però em nega l’abisme. Me’l nega i me’l fa més fons, alhora que, a mesura que es contagia -en aquesta època de virus- del meu somriure, em va il·luminant una mica la sortida que no arribo a atansar. Si més no, ella somriu, en aquest dia de calor.

La seva mà aferra fort el meu braç. Faig un esforç que no reconec com a tal fins que em deixa anar i jo la deixo seguir. L’empenyo a seguir el camí fins a casa la seva germana on, diu, dinarà i estarà a gust. Jo tornaré al pis, sola, a no sentir-me a gust, però a sentir-me. Escoltar-me. Saber-me, malgrat l’abisme.

Quan es desprèn de la meva pell, jo l’he contaminat d’un aroma de simpatia i ella, a mi, m’ha deixat l’olor de la seva crema cara al braç que em persegueix fins la tornada a la solitud. Ha repetit moltes vegades, tu tan optimista, i jo tan pessimista. Em sento traïdora, però, veient-la arreglada i preciosa, penso en com aquest gest m’ha cobert de certa glòria. La vida m’ha ensinistrat.

Amb la bellesa, encara no n’hi ha prou, però n’hi ha una mica. Aquesta engruna de pa per tornar, refer el camí. Abandonar-me al cos que em manté i contagiar el subtil moviment del rostre, encomanar a altri la possibilitat d’enlluernar una mica la mirada davant la foscor.

Diumenge d’agost. Escriptura ràpida.

Feu un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s