Re-flexió

El que s’amaga als replecs de les muntanyes

Esbós

Record de la terra, evocar-ne la història, sentir-la del cos estant.

Oda a les primeres canes

En català, si ens deturem a dir canes, sense voler canviem de país. Així ho fa també el temps amb el color dels nostres cabells. Ens canvia de país, el temps, mudem. A voltes amb més o menys avidesa, d’altres amb subtilesa. Ara bé, sempre, sempre, marcant territori. Les fronteres són línies invisibles. També lesContinua llegint “Oda a les primeres canes”