El que s’amaga als replecs de les muntanyes
Tu tan optimista, i jo tan pessimista
Pas de fauna Ajuda’m a creuar el carrer. Una simple demanda, una demanda que cau al fons de l’abisme amb què havia sortit de casa. De braços encara en tinc, així que en puc deixar un per acompanyar el pas de fauna que creua l’asfalt del poble-ciutat on he crescut. Escolto i somric. Somric amb…
Oda a les primeres canes
En català, si ens deturem a dir canes, sense voler canviem de país. Així ho fa també el temps amb el color dels nostres cabells. Ens canvia de país, el temps, mudem. A voltes amb més o menys avidesa, d’altres amb subtilesa. Ara bé, sempre, sempre, marcant territori. Les fronteres són línies invisibles. També les…
orblau 