Esbós
Record de la terra, evocar-ne la història, sentir-la del cos estant.
Tu tan optimista, i jo tan pessimista
Pas de fauna Ajuda’m a creuar el carrer. Una simple demanda, una demanda que cau al fons de l’abisme amb què havia sortit de casa. De braços encara en tinc, així que en puc deixar un per acompanyar el pas de fauna que creua l’asfalt del poble-ciutat on he crescut. Escolto i somric. Somric amb…
Oda a les primeres canes
En català, si ens deturem a dir canes, sense voler canviem de país. Així ho fa també el temps amb el color dels nostres cabells. Ens canvia de país, el temps, mudem. A voltes amb més o menys avidesa, d’altres amb subtilesa. Ara bé, sempre, sempre, marcant territori. Les fronteres són línies invisibles. També les…
Benvinguda
11 de febrer, Dia de la dona i la nena a la ciència Més enllà de la Lluna, busco vida a les roques terrestres i oblido, només per uns instants, que Mart és una mica més enllà. No escric, ni escriuré, aquí com ho faria un científica, un científic, o qualsevol ésser de l’Acadèmia. Però…
Les seves olors
Relat curt d’inspiració científica, finalista a la IV edició d’Inspiraciència (CSIC), 2016
Insomnes diacrítics
Una nit en vetlla.
Ara que s’acaba l’any
Re-flexió entorn el 2021
Sigue mi blog
Recibe nuevo contenido directamente en tu bandeja de entrada.
orblau 